Per a contractar determinades modalitats d’assegurança de vida, les companyies asseguradores necessiten conèixer l’estat de salut dels seus assegurats per a avaluar el risc a què s’enfronta i, per tant, ajustar-ne la prima adequada.

El prenedor de l’assegurança pot modificar els seus beneficiaris totes les vegades que desitgi, normalment mitjançant un escrit adreçat a la companyia d’assegurances o especificant-ho en el testament. 

En l’actualitat les entitats financeres acostumen a exigir la contractació d’una assegurança de vida quan es formalitza el préstec hipotecari. No obstant això, la seva contractació no és obligatòria d’acord amb el marc legal vigent.

Sí. L’assegurança de la comunitat només cobreix els desperfectes ocasionats en els espais comuns. Amb una assegurança de la llar es protegeixen les situacions que succeeixen dins l’habitatge privat fonamentalment. A més a més, l’assegurança de la comunitat no cobreix el mobiliari de l’habitatge. 

Dependrà de si el sinistre afecta el continent o el contingut. Si els danys són produïts en el continent (estructura de l’immoble), la companyia d’assegurances indemnitzarà el propietari de l’habitatge. Però si el sinistre afecta el contingut, la companyia reconeixerà com a beneficiari el propietari dels béns assegurats (propietari o inquilí, segons escaigui). 

Sí. Les companyies d’assegurança seleccionaran els riscos que vulguin assumir amb criteris tècnics i objectius amb la finalitat de garantir el servei i les prestacions compromeses amb tots els seus assegurats. Si una companyia d’assegurances considera que assegurar quelcom suposa un risc per a la seva solvència i per a la protecció dels seus assegurats, pot denegar-ne la contractació.